Comments

Dens un cors de literatura se parla d'escrivan, aquò's normau.
Dens un cors de literatura, titulat Navèras Escrituras del sègle XXI, ne's parla pas sonque d'escrivans parisencs. E que sia en Occitània lo cors qu'es lo medish !!
Degun ne's planh d'aquò, los estudiants troban normau que pendent duas òras cada setmana un joen pròf parla deus grands escrivans parisencs, sonque d'eths, e en mes d'aquò en her referéncias « geograficas » sus eths, o sabètz las edicions de minuit dens l'arrua .., o sabètz aquestes escrivans an la costuma de s'encontrar dens lo bar ... dens l'arrua .., o sabètz son pas sonque escrivan deu « 40° arrondissement » ( ben òc, dinc a ara n'em pòdi pas brembar los noms deus barris d'aquesta puta de vila) ....
Tot aquò ende díser que n'i a hartèra deus escrivans parisencs !!!!!!
Praube país qu'es la França s'en es redusit a París .....
Los francés son tan pècs qu'an de's concentrar tots au medish endrèit ?
Çò que m' en·hastiga tanben qu'es la falsa inocéncia deus francés .... son autant responsables com los lors ajòus de la situacion de las nostas lengas e deus nostes pòbles .... pas nada inocéncia que tenga !!! Lo simple hèit de non pas conéisher la situacion lingüistica deu país hè d'eths complices de la politica lingüicida de l'estat jacobin franchimand.
Son poirits dinc au còr per l'ideologia francesa, de pichons qu'an aprés quant bèra, quant poderosa, quant unica es la maire patria. Los mites de la nacion francesa son plan intrats dens los lors pichons caps.
Sajatz de parlar dab gent ques' disen « revolucionaris » a prepaus de tot aquò, que'vs haràn passar per hòu. Tad eths lo revisionisme frances dab los sons mites qu'es la simpla vertat, e au maugrat de's díser contra lo lor estat, que'u defeneràn se s'ajatz de parlar mau d'eth. A còp son com fanatics dab aquò !! Que'vs diseràn, « cau sosténguer las lutas deu pòble palestinian, deus zapatistas, deus mapuches, mes per contra, los bascos, los còrses son completament ridicules !! Perqué e lutan, quan an tot dejà !! E quin haràn tà víver shens la monèda de l'estat » ( pr'amor que tot lo monde sap que los mapuches auràn mes d'escadença dab totas las riquessas qu'an, de segur !!). E per contra, d'eths occitans pas jamei n'en parlaràn, tot simplament pr'amor que dens lo cap de regde de gent n'existisson pas ! Òc qu'ac cau díser, pas degun ne sap qu'existissem, sabem pas hèr de pub !! E quan la gent coneish quaucom suus occitans qu'es ende díser, « comprèni los bretons, los còrses o los bascos, pr'amor qu'an ua vertadièra cultura, ua lenga, ua musica e nhanhanha, per contra comprèni pas los occitans, pr'amor qu'eths son pas un pòble, çò que parlan qu'es un patés, pas com lo basco qu'es ua vertadièra lenga !! »
Ahh l'innocent maishantèr francista* que'm harà vàder hòula un dia, se n'es pas dejà hèit ...
De cap a ua ideologia republicana autant fanatica e violenta, pensi que divèm usar tanben de violéncia ( dens las paraulas de segur, n'apèri pas au murtre), e non pas aver paur de parlar de genocidi culturau, de lingüicida e tot aquò ... la violéncia psicologica es sovent mes hòrta que la violéncia fisica ... quan un pòble es directament atacat dab armas e tot aquò que desvelha quaucom, com lo sentiment de subervivença, l'òdi tanben ... mes quan un pòble es atacat de manera psicologica, tocat dens las pregondas vergonhas, ne gausarà pas hèr arren, pr'amor que hèr quaucom es dejà arreconéisher qu'a vergonha de quaucom, e d'ua manera subtila arreconéisher qu'es inferior.
Badonc, se n'èm pas inferior qu'avèm de gausar parlar, tot dia, en occitan .... perqué los bascos parlan entre eths en basco, shens se preocupar de la gent que n'entenen pas la lenga, e nosauts, quan Ua persona dens un grop ne parla pas occitan avèm de parlar en francés ??? Perqué non pas díser, « eh ben, comprenes pas çò que disèm, ben sajaratz d'apréner la lenga nosta ende poder nos compréner lo còp qui vien » ??
Es un problèma ende'us monolengas francés de non pas estar comprés peus estrangers en França ??? Lavetz perqué es un problèma ende'us occitans de non pas estar comprés per un francés en Occitània ??????
A còps de vertat que'm demandi perqué contunhar d'apréner la lenga nosta, com ac hèi, s'es ende parlar en francés dab los « occitanistas » ?
Dab un tipe que vien de Madrid parli en castelhan, dab un tipe de Londres parli en anglés, un tipe de Vilnius en Lituanian, un tipe de Moscow ensaji deu parlar rus, e un tipe de Bilbo ensaji deu sortir los tres mots de basco que coneishi .... badonc la logica que vòu que dab un tipe que's dit Occitan divi parlar en occitan !!! Parlarèi en francés dab un tipe que's dit francés !!!! Quin se pòt díser occitan shens parlar occitan ??? E serén occitans per la sang la gent o qué ?
D'alhors, lo mot occitan qu'estoc format a partir de l'expression « la lenga d'òc », donc qu'es obligatoriament en relacion dab la lenga !!!!! E qu'au tipe l'agrada lo balèti o la boha ne cambia pas arren , se parla pas occitan n'es pas occitan !!!!! E n'es pas un esfòrç tan grand d'apréner la lenga nosta !!! N'avèm pas ua lenga autant complicada com lo basc totun !!!!!!! E en tot parlar deus bascs, en 1963, l'organisacion ETA prengoc la decision de balhar dus ans aus sòcis de l'organisacion ende apréner la lenga ... lhèu las organisacions que's disen occitanas auràn de hèr lo medish a l'òra d'ara, impausar a la gent d'apréner la lenga se la vòlon deféner ( que sembla un pòc autoritàri aquò, mes qu'es segon jo lo sol mejan d'estar un pòc credible).

* e perqué pas utilisar lo mot « francista » o enqüèra « francesista » ende hèr ua diferéncia dab lo mot « francés » com ac hèm entre occitan e occitanista ( francista e occitanista sonan autant ridicule l'un com l'aute, badonc los franchimands tanben an lo drèit d'estar ridicules).

Comments

Comments

Bon lavetz parlarèi deus mens estudis !

Donc augan que soi estudianta en purmèra annada de licéncia de Letra percors occitan a la fac de Pau, çò que vòu díser,  cors de literatura francesa, de latin e  d'occitan ...

Dens la classa de letra qu'èm hèra chic ... e dens la classa d'occitan enqüèra mes ( mes n'es pas un problèma ende jo)

En generau los cors son interessants, sonque un es hèra cagant, qu'es lo cors de " Navèras escrituras deu sègle XXI", dab un pròf joen fan de Céline  .... mes aqueth cors es cagant sustot pr'amor que lo pròf deisha los estudiants s'exprimir sus çò que ditz, e totun es un cors magistrau, e lavetz que devèm escotar aquestes praubes petits borgés a l'accent parisenc que's prenen per de grands poètas ...

E a la fac èi agut la possibilitat de préner basco com opcion de lenga, e soi hèra motivada ende estudiar aqueste beròja lenga ... e l'aimi ja !! Que trobi ua logica dens lo basc que trobi pas dens lo latin ^^ E puish èi l'escadença d'avèr ua basca dens la mia classa de letra, soi anada a parlar dab era ( òc vau pas parlar aus paulins de la classa, mes a la sola basca òc, qu'es deu racisme aquò ^^) e era m'a perpausat de m'ajudar s'èi problèmas a compréner lo cors de basc !!

Per contra, èi la maishanta impression que lo pròf de basc sap pas arren sus l'occitan, pr'amor que quan parla de las lengas minoritaris de França dit tostemps, " lo basc, lo breton, lo còrs" e pas un sol còp l'èi entenut parlar de l'occitan ... dilhèu sap pas que se parla occitan a Pau ^^ En tot cas, quen's a balhat un papèr on escíver la nostes motivacions e tot aquò, e jo qu'èi escrit " soi occitanofòne e vòli apréner lo basc pr'amor que trobi normau d'ensajar d'apréner la lenga deus sons vesins "^^

Comments

Pour ma part je n'ai qu'un seul modéle culturel , celui qui permet la critique et la remise en cause , et je pense que la notion de respect des cultures contient l'interdiction de cette remise en cause ."

Quan vedi conerias atau, èi sonque ua enveja, de tustar sus eths !!

Quins arguments vòs usar contra aquesta incultura jacobinista !!

Quan entèni un tipe de l'UMP díser quaucom atau, disi pas arren ... mes quan la mèrda qui parla ei un anarquista, que hè mau.

Que hè mau pr'amor que tà jo l'anarquisma ei  la convivència entre los diferents pòbles .... mes aici podem plan véder que la persona citada pat d'ua pensada imperialista pregonda, aprèsa a l'escòla o dens los medias franchimands  ... atau qu'ei triste de véder qu'ua persona qui se dit anarquista n'ei pas capable de's des·hèr d'idèas impausadas peu l'estat contra lo quau ei supausada lutar ... La loa ipocrisia que m'en·hastiga !!!

Comments

Lo president d'Ingoshetia, Murat Zyazikov, èra dens lo madeish avion, e a l'arrivada ordenè a la policia d'arrestar lo jornalista Magomed Yevloev, e lo botèn dens ua veitura de policia ... quauque temps après arrivè mòrt a l'espitau, dab ua bala dens lo cap.

Magomed Yevloev èra un jornaliste independentista ingoshet, volèva s'adreçar a la comunautat internacionau ende demandar ua ajuda end'obtener l'independencia de l'Ingoshetia de la Russia.Yevloev volèva tanben denonciar lo "netejatge etnica" que la Russia hèi dab lo pòble ingiush.

Un còp mei podem véder que la Russia n'a pas jamei cambiat las soas costumas anticas ... e hè pròva de barbaritat  dens las soas republicas deu Caucase.

Comments

Amadeu Casellas hè la cauma de hami desempuish 68 dias.
Qu'ei un presoèr de l'estat espanhòu ...
Aqueth òme de quaranta e ueit ans, hè la cauma de hami entà reclamar la libertat o lo tresau nivèu penitenciari.
La jutja Erika López Garcia, deu tribunal penal numero dus de Manresa denegoc, lo 18 de julhet, la demanda entà limitar la condamnacion de Casellas a vint ans.
Se's passa com dab los autes presoèrs qu'an hèit la cauma de hami, las consequencias per la santat de Caselles pòden èster irreversibles a partir de setanta dias, e la denegacion d'un jutge serà coma ua condamnacion a mòrt.

Amadeu Casellas jamei tuec degun dens la soa vita, i es en prison desempuish 22 ans.
Çò qu'a hèit ?
Que panava dens bancas ... causa correnta dens las annadas 70 entaus grops revolucionaris, e dab la moneda panada finançiavan las lutas obrèras ... ad aquesta epòca qu'estoc pròche deus de Terra Lliure e ETA .... Personas qui tanben son granas victimas deu sistema carceral ... mes com l'èi ja dit abans, au contrari deths, Amadeu jamei tuec degun ...
Imaginatz botar tots los panaires dens presons pendent ans ? Caldrà construir 100 còps mei de presons !!!

Mes Amadeu n'ei pas un presoèr normau ...

Desempuish lo 23 de junh que hè la camia de hami ... e n'ei pas la soa purmèra ....

Se n'i a qui's demandan perqué ei enqüèra en preson après tant de temps la responsa ei clara. Amadeu Casellas ei un anarquista, e com tau, n'a pas jamei acceptat la soa condicion desumanisanta de presoèr ... aquèth òmi desempuish lo dia qu'entroc en preson ei un dangèr entau injuste sistèmi carcerau ....

Lo jornau de desaubediença informativa lahaine.org l'entervistoc ( que'vs arreviri un tròç de l'entervista) :

LH: Vivimos en una sociedad cada vez más individualista, pasiva, indiferente y apática. La cárcel es un reflejo de esos cambios y tú los has vivido en gran parte desde el encierro continuado desde hace ya más de 25 años. ¿Cómo vives esa merma de compañerismo y unión dentro de la cárcel?
Amadeu: Las cárceles como bien decís son un reflejo de la sociedad y hace muchos años todos estábamos unidos y ahora no. El miedo a las represalias y las drogas tanto legales como ilegales han destruido completamente la unión y el compañerismo.
( LH : vivem dens ua societat cada còp mei individualista, passiva, indiferente e apatica. La preson ei un rebat d'aquestes cambis e tu qu'ac as viscut en grana parte de l'embarrament continú desempuish mei de 25 ans. Quin vives aquesta amendrida de camaradaria e union dens la preson ?

Amadeu : Las presons com ac dises plan son lo miralh de la societat e i a quauques annadas tots èram units e ara non. La paur de las tornas e las drògas autant legales que illegales an destrusit completament l'union e la camaradaria )

LH: ¿Realmente han cambiado mucho las cárceles en los últimos 20 años?
Amadeu: Solamente han mejorado la sanidad y la alimentación, en los demás aspectos siguen siendo autoritarias, fascistas y prepotentes como hace 30 años. Pero está todo muy bien maquillado y no dejan que salga fuera nada que vaya contra sus intereses.
( LH : An cambiat vertaderament las presons pendent los darrèrs 20 ans ?

Amadeu : sonque an melhorat l'igièna e l'alimentacion, dens los autes aspèctes contunhan estant autoritaris, fascistas e tot poderós com i a 30 ans. Mes qu'ei tot plan maquilhat e deishan que sortisque de la preson arren qu'angue contra los sons interès ).

http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com/

Comments

Lo bloguitge ei un malhum de blògs occitans
Cada blogaire sòci deu bloguitge bota la lista deus autes suu son blòg.

Lo nom ei estat causit en pr'amor que los felibres an lo Felibritge, e lavetz los blogaires an lo Bloguitge.

La carta ei simpla : volèm defendre e difusir la lenga occitana en l'utilizar suu net per parlar de tot.

Comments

I a 81 ans, los anarquistas Sacco e Vanzetti estón sacrificats a la causa deu poder sus la cadièra electrica.

Lo 5 de mai 1920 eston arrestats pr'amor qu'en las soas vestas esconevan propaganda anarquista. Tres dias arron eston tanben accusats d'aver panat e tuat dus òmes dens un barri de la vila de Boston quauques setamnas abans l'arrestacion.

Arron tres jutjaments, los dus italians eston condamnats a mòrt a despieit de que ni avoc pas nada pròva vertadièra.
Arren ne podoc hèr recular lo jutjament, ni las mobilisacions popularas e de la prensa, ni la creacion de comitats ende la liberacion deus inocents, ni las peticions lançadas desempuish italia.

La condamnacion estoc ua próva solida de continuar ua politica de terror, sugerada peu ministra de la justicia Palmer, ende eliminar a qui gausarà botar en dobte lo sistèma, de hèr carar a qui gausarà lhevar lo cap contra las injusticias.
Que s'ages d'ua periòde de l'istòria estatunitenta caracterisada per la « terror roi » de 1917-1920. Ni Sacco ni Vanzetti avèvan antecedents dab la justicia, mes èran coneishuts per la autoritats locales com militants radicaus / libertaris implicats en caumas, propaganda politica e antimilitarisme.

Comments

I a quauques dias, coma de costuma, angoc lo factor... e coma de costuma que devisem dab eth ...
Aqueth dia lo factor estoc drin en colèra, pr'amor que la pòsta decidishoc que las "caishas de lètra" an d'èster au bòrd d'un camin comunau ... lavetz lo factor aurà com tribalh sonque de botar las lètras dens la caisha qui ei a quauque centenat de metres, a còps, de la maison de la gent ... e lavetz n'i aurà pas mei un contacte entre lo factor e la gent.
Lo factor èra triste d'aquò, e que podi enténer ... mes se la pòsta vòu aquò qu'ei pr'amor que se vòu modernisar, e quin se modernisa ? En suprimint los rapòrts umans !
Qu'ei hèra triste aqueste istòria pr'amor qu'en çò de jo i a vielhs qui viven solets dens la soas maisons au miei deus prats, e que la visita regulara deu factor ei quaucom d'important, pr'amor que veden pas degun ... e puish tanben, cau saber qu'aquestes vielhs a còps an las soas maisons tan isoladas que los cau caminar sus centenats de metres ende anar au camin comunau ... Quin van hèr aquestes vielhs ende anar amassar lo corrièr se poden pas mei caminar ?

Dab la modernisacion de la societat que perdem tots los rapòrts umans ... brembi que lo pair me contoc quin vivevan los sons paires, que lo panissèr anava cada tres dias a casa a portar lo pan, que las hemnas anavan amassas a hèr la bugada a "la còsta deu lavader", e que lo factor èra invitat a minjar a casa quan hasèvan lo "pela-pòrc"... la vida èra mei aisida ad aqueth temps ...

Òc que cau víver dens lo present, mes jo d'un present on en èm redusits a parlar dab la soa caisha de lètra ne'n voi pas ...
un present on pòts pas anar parlar dab lo ton vesin pr'amor que vien de la vila e que tà eth n'ei pas possible de non pas barrar tota la soa propietat dab barbelats tà non pas aver degun qui entre dens los sons 10 hectares de bòsc, ne'n voi pas tanpòc...

Comments

" Aquò se passa pas en Gasconha mes en America deu Sud.

La grana seuva, tots los bòsc que brulan de pertot : totas las bèstias que huégen com perdudas en tot córrer o volar end'escapar au huec que crama tot. Sol un auseròth pas mes gròs qu'ua hava, un colibri, se'n va au fluvi, a l'Amazòna e a cada viatge geta ua goteta d'aiga end'amortir lo huec.

-Praube malurós, ce ditz quauqu'un, tribalhas end'arren, tot ei fotut. Perqué te balhas tant de pena ?

-Pr'amor qu'atau, jo qu'aurèi hèit la mia part deu tribalh.

Lo Ramonet a hèit e contunha de hèr la sua part. Ne'n coneishèn totes atau qu'an tostemps balhat de bon còr deu son temps e de la soa pena ende la lenga e la cultura mairala. Que nos hèn un pauc vergonhós pr'amor que nos disem que nosauts n'avèm pas hèit tot çò que podèvam.

Mes los libes deu Ramonet son plan mes que tres gotas, son tres barricas pleas que haràn com lo son armanhac, que prengueràn gost, sabor e valor dab lo temps qui passa e passarà."

Claude Pierson, prefaci deu libe deu Ramonet deu Pè de la Vit, Mestièrs fotuts e fotuts mestièrs.

Comments

DECLARACIÓN POR LA

AUTODETERMINACIÓN LINGÜÍSTICA

Reunidos en el I Congreso de LaS LenguaS en la Ciudad de Rosario, las organizaciones y Pueblos Originarios abajo firmantes exponemos a las comunidades lingüísticas la siguiente declaración :

1. Las 200 multinacionales que ejercen el poder más concentrado de la historia de la humanidad, superando la capacidad de acción de cualquier Estado, ejercen su dominación por medio del colonialismo cultural y, por lo tanto, lingüística y recurren a la represión cuando el modelo colonizador encuentra respuestas.

2. De esta manera los Estados oprimen a los Pueblos Originarios y comunidades nacionales y lingüísticas que están sometidas a las estructuras estatales. La primera víctima de este colonialismo es el derecho a la autodeterminación de los pueblos.

3. La forma cultural en que se expresa esta opresión es la negación de los derechos identitarios que se resumen en el concepto de autodeterminación lingüística de los Pueblos Originarios y de las comunidades históricas que conforman la diversidad de la cultura humana a lo largo y ancho de la tierra.

4. Los estados que oprimen esta diversidad deben reconocer su carácter plurinacional y multicultural admitiendo el derecho de autodeterminación de los pueblos.

5. Para conseguir un mundo igualitario es necesario también la igualdad de las lenguas partiendo del reconocimiento de ellas. En ese camino hemos de lograr el reconocimiento de la oficialidad de todas las lenguas, en el ámbito de sus respectivas comunidades.

6. Estas comunidades tienen derecho a ejercer la autodeterminación lingüística y por medio de ella detentar todos los recursos necesarios para desarrollar la política lingüística de forma totalmente autónoma, sin injerencias exteriores, organizando y gestionando los recursos necesarios para el mantenimiento, transmisión y normalización total de sus lenguas.

7. Las comunidades lingüísticas están formadas por seres humanos que soportan agresiones concretas. La solidaridad entre todos los pueblos que defienden su identidad por todos los medios a su alcance es indisoluble, y en la presente declaración manifestamos que a lo largo y ancho de los territorios que habitamos asumiremos la defensa de cada uno de nuestros pueblos.

Si tocan a un solo pueblo, atacan a todos

Si oprimen a una sola lengua, oprimen a todas

Rosario, Noviembre de 2004

Declaración de los Pueblos Originarios presentes

en el I Congreso de Las Lenguas

Reunidos en el I Congreso de LaS LenguaS, en la Ciudad de Rosario, los Pueblos Originarios presentes en este Congreso, proclamamos que:

1. Nuestras Lenguas existen a pesar de haber sufrido la negación y el avasallamiento de la colonización primero, y del Estado hegemónico después, en su falaz pretensión de unidad: un territorio, un pueblo, una lengua.....

1. Las lenguas de los Pueblos Originarios son lenguas cultas y como tales acarrean conocimiento, innovaciones y prácticas que deben ser oficializadas e incorporadas al Sistema Educativo.

1. La interculturalidad, entendida como respeto mutuo y recíproco, es una riqueza y es un derecho, no solo de los Pueblos Originarios sino también del Pueblo Argentino y de la humanidad.

1. El planteamiento de la Interculturalidad es el resultado de una larga y constante lucha de los Pueblos Originarios.

1. Afirmamos la autodeterminación lingüística como modo de reivindicación contra la aculturización y asimilación forzada, sufridas por nuestros pueblos.

Por lo tanto exigimos :

- La transformación del Estado Monocultural a un Estado Intercultural que garantice :

1. La posibilidad de desarrollar nuestras lenguas en igualdad de oportunidades.

2. El ejercicio de nuestra Educación Autónoma.

3. La restitución de nuestros territorios.

- El Irrestricto e inmediato cumplimiento de la Constitución Nacional en su Art. 75, Incs. 17 y 22, del Convenio 169 de la O.I.T. –ratificado por Ley 24.071- , de la Ley 23.302 de política indígena y apoyo a las comunidades y demás normativas nacionales vigentes .

- Que el Estado asuma que su política monocultural es la responsable directa del debilitamiento de nuestros idiomas y que debe sostener económica y jurídicamente los programas que los pueblos originarios llevamos adelante en el proceso de reafirmación de nuestra identidad.

- Que el educador originario avalado por su propio pueblo sea reconocido por los ministerios correspondientes y por los Estatutos Docentes.

- Que el Gobierno Nacional garantice presupuestariamente la conformación del equipo que lidere la E.I.B (Educación Intercultural Bilingüe) conformado por educadores originarios y avalados por sus propios pueblos

Nosotros continuaremos en el camino de reafirmar nuestra identidad a partir de las lenguas originarias y propiciando el acercamiento a nuestras culturas de los docentes no indígenas.

Nuestras Lenguas Originarias están vivas, por lo tanto están vivos nuestros ancestros, nuestra cosmovisión e identidad.

Nuestras Lenguas milenarias tienen su raíz en este continente.

Rosario, 19 de noviembre de 2004.

Comments

És poc habitual que un poble autòcton d’Amèrica organitzi un partit polític amb la reivindicació d’autonomia territorial i política al seu eix i que faci servir el terme «nació» per autodefinir-se. Per què ho fan, els maputxes?

D’una banda, té a veure amb la història. Vam ser un poble independent fins al final del segle XIX. El record roman viu en part de la gent. De l’altra, potser es relaciona amb la llarga història dels maputxes, sempre relacionats amb potències veïnes com els inques i els espanyols, amb els quals el nostre poble signava tractats, tenia relacions diplomàtiques i polítiques de tu a tu, com estats diferents. Encara podem esmentar un tercer element, i és que molt aviat els líders i les organitzacions maputxes van participar en processos polítics a Xile, potser perquè van creure que era la via per sobreviure. Aquesta consciència històrica de ser maputxes ens fa diferents d’altres pobles.

-El procés per inscriure el seu partit, Wallmapuwen, va començar el passat novembre, i malgrat això, la formació encara no ha estat legalitzada. Per què?

Perquè hem hagut de supeditar els plantejaments a la base jurídica xilena. Ha hagut problemes amb conceptes ideològics, programàtics i simbòlics. Ens han posat objeccions al concepte de «país maputxe» (Wallmapu) i també a l’autodeterminació. Hem hagut de justificar l’ús del mapudungun. També ens van objectar l’ús de la bandera nacional maputxe. Després de modificar tot això, hem de seguir tot un procés que comença per la inscripció, la publicació al diari oficial i la recollida de 5.000 signatures, que encara no hem començat i que cal fer davant notari.

-Així que, davant d’aquesta lentitud, vostès han decidit presentar-se a les eleccions municipals del proper novembre, però com a candidats independents.

És clar. Després d’agost farem la inscripció definitiva del partit i, si no hi ha error, es publicarà al diari oficial i llavors tindrem set mesos i tres dies per aconseguir les 7.000 signatures. I, lògicament, volem aprofitar la convocatòria electoral per recollir-les.

-Hi ha una cosa que no veig clara: com pensen aconseguir els seus objectius polítics (reconeixement com a poble, impuls al mapudungun, l’autonomia política...) si els ho han tombat tot abans de legalitzar-los com a partit?

Hi ha dues condicions. Una, generar un ambient que permeti que es donin aquestes transformacions, és a dir, que el conjunt de la societat xilena assumeixi la descentralització i l’aprofundiment de la democràcia. Cosa que també podem mirar d’aconseguir amb altres forces. No serà fàcil, però no hi ha possibilitat d’avançar sense això. I aquest canvi va de la mà d’un mínim d’organització social i política, i tard o d’hora de mobilització, que faci sentir al poder que hi ha un actor polític emergent. Que faci reaccionar l’Estat. El partit és un instrument per fomentar aquest procés, i si aconseguim guanyar alguns espais electorals, ens pot facilitar el procés. Per exemple, guanyant una alcaldia.

-Això, a les municipals d’enguany. L’any 2009 hi ha més comicis.

Tenim eleccions parlamentàries i presidencials. Què passaria si un vot conscient de 50.000 persones pogués decidir una elecció a la presidència de Xile? Les coses estan molt igualades, podria ser...

-Des que vostès han dit que pretenien organitzar un partit polític s’ha detectat un cert nerviosisme als sectors conservadors de Xile: senadors dient que la integritat territorial podria estar en perill, el diari El Mercurio publicant que vostès tenen lligams amb Batasuna... Li sembla que hi ha un certa nerviosisme?

Jo crec que sí. Es difícil palpar-ho objectivament perquè el procés no ha avançat prou, però crec que sí, que aquests són els mecanismes del sector conservador, lligat a la dreta política i econòmica, per a la qual tot allò que faci olor a posar en dubte la idea d’una sola nació -xilena o argentina- li provoca la necessitat de reaccionar. Si això ha causat un cert temor, compte!, coordinem els esforços perquè significaran un impacte més gran. Es tracta que passin a considerar que això no és un petit ensurt, sinó que hi ha un tema de fons que estan obligats a discutir perquè davant tenen un interlocutor polític. La criminalització i la manipulació de l’Estat tampoc són noves. Però crec que ens dóna més dividends que costos, perquè ens ha posicionat davant d’una audiència nacional i internacional. Ha reflectit una mica el que succeirà quan donem el pas de la legalització.

-Vostè ha vingut a Europa i s’ha entrevistat amb líders de partits polítics de nacions com Gal·les, Irlanda, el País Basc, Irlanda, Catalunya... Ha pres contacte amb realitats que van a ritmes diferents. Quina impressió li han causat?

Que són lluites de llarga duració en què els pobles no han renunciat als seus drets legítims i conculcats. Això implica que nosaltres no anem pel mal camí. Quins elements compartim? L’estratègia del diàleg polític, els drets humans, la via democràtica, la consciència nacionalitària... Hem vingut a conèixer aquesta diversitat de realitats no per copiar receptes, perquè el model haurà de fer-se a Xile i a la manera maputxe. Però serveix per constatar que aquests processos estan succeint a d’altres llocs, i que els maputxes no estem pas allunyats de la realitat. A més, ens permet veure que cal compartir lluites en un món globalitzat, perquè una de les poques vies que tenim és la relació entre els pobles.

-A la majoria d’aquests processos que vostè esmenta a Europa, la reivindicació lingüística ha jugat un paper central. És el cas dels maputxes i del mapudungun?

Les dades dures són preocupants. Es diu que només el 22% dels maputxes parlen el mapudungun.

-Perquè només el parlen maputxes, és clar.

Hi ha un capellà que el va aprendre, però és excepcional. El mapudungun es parla a la família i al camp, sobretot la gent més gran de 40 anys. Es donen totes les condicions perquè la pèrdua de la llengua s’aprofundeixi. Però ens hem adonat que altres pobles s’han hagut d’enfrontar a una situació similar o pitjor, i han buscat estratègies per superar-la. Els primers a tornar a donar valor socialment i políticament a la llengua som nosaltres, encara que només siguem una part de la societat maputxe. El repte és com fer que es detingui aquesta davallada i que, per exemple, sigui la meitat del poble maputxe qui parli de nou el mapudungun.

-Doncs digui’m com.

Aquests dies, a Gal·les, ens deien que tota una generació va perdre la llengua gal·lesa. No s’havien plantejat de recuperar-lo. I, en canvi, ara porten els seus fills a que l’aprenguin. Quan la nostra pròpia gent ens diu: «Per què hem de recuperar el mapudungun, si no ens serveix, si el que val avui és aprendre anglès?». La resposta és: i als gal·lesos, de què els serveix el gal·lès? Això ho dic perquè podem exigir als responsables polítics avançar en això. Si aconseguim conquerir espais polítics, ho podem posar en pràctica. Imagini un municipi amb un alcalde amb un discurs d’aquestes característiques: allà, el mapudungun pot ser valorat i utilitzat. Nosaltres mateixos fem l’esforç que els documents que publiquem siguin bilingües. Però cal que quedi clar que un procés així implica una decisió política, una capacitat tècnica i una institucionalitat capaç de dur-la endavant. Encara som lluny, i és un dels reptes polítics que tindrà Wallmapuwen.

-El seu partit insisteix molt en la qüestió de la terra, de la vinculació dels maputxes amb el territori on viuen -almenys, molt més que altres pobles que no hi donen tanta importància. Per què?

Som un poble amb 10.000 anys d’història i tenim la nostra pròpia concepció del món. No en va, ens anomenem maputxes, on mapu vol dir «terra» i che, «gent». I és important, perquè d’aquesta concepció nostra sorgeixen valors: nosaltres en destaquem quatre: el kimun (una societat ha de tenir saviesa per actuar), el norche (la rectitud i la honorabilitat), el newen (la força, el valor) i el küme (estar bé, perquè un poble ha d’estar bé des de l’ànima, però també des de fora, disposar dels elements materials perquè la teva bondat s’expressi). Pels maputxes, tots som persones des del moment que naixem, i a més, ho fem amb una d’aquestes quatre qualitats. I anem incorporant els altres elements a mesura que aprenem i creixem. Els elements d’aquesta concepció poden servir com a principis polítics i ètics. Poden orientar-nos per triar els nostres polítics!

Comments

Selon EDF, cet incident n'a pas d'incidence sur la santé des personnel concernés. Des investigations se poursuivaient pour déterminer les causes de ce dégagement. L'incident s'est produit vers 9h30 dans le bâtiment d'enceinte du réacteur No4 alors que celui-ci est à l'arrêt pour des opération de maintenance.

Ce nouvel incident à la centrale du Tricastin intervient alors que cent employés de cette même centrale avaient été "légèrement contaminés" le 23 juillet par des radioéléments qui se sont échappés d'un tuyau dans le bâtiment d'enceinte du même réacteur No4. Le 7 juillet dernier, 74 kilos d'uranium s'étaient échappés d'une cuve de rétention de l'usine Socatri, filiale d'Areva, mitoyenne de la centrale EDF. "

http://www.eitb24.com/noticia/fr/B24_106438

Comments

Anarquistas reivindicaron Martes, 1 de julio, la responsabilidad por el asalto a un supermercado en el barrio de Nea Smyrni, Atenas. El ataque partió de un grupo de aproximadamente 20 personas, todas encapuchadas y con cascos, que entraron rápidamente en el supermercado, cargando kilos de alimentos y gritando palabras de protesta.

Las mercancias robadas fueron distribuídas en la plaza pública, entre imigrantes, desempleados y personas pobres. Este es el cuarto delito de este tipo durante los últimos 30 días en la capital griega.

La policía fue notificada un tiempo después del incidente por el gerente de la tienda, pero ninguna persona fue deteneida.

Tras el ataque repentino, un grupo anarquista anuncio por internet la autoria de la acción, que estaban promoviendo "la distribución libre de mercancia".

Comments

Comments

Comments

Comments