lo parpalhon vagamond

Ger, Magomed Yevloev proprietari d'un blòg d'informacion sus l'Ingoshetia ( http://ingushetiya.wordpress.com/) estó tuat per la policia d'Ingoshetia quan arrivè a l'aeropòrt de Nazran au vrèspe.

Lo president d'Ingoshetia, Murat Zyazikov, èra dens lo madeish avion, e a l'arrivada ordenè a la policia d'arrestar lo jornalista Magomed Yevloev, e lo botèn dens ua veitura de policia ... quauque temps après arrivè mòrt a l'espitau, dab ua bala dens lo cap.

Magomed Yevloev èra un jornaliste independentista ingoshet, volèva s'adreçar a la comunautat internacionau ende demandar ua ajuda end'obtener l'independencia de l'Ingoshetia de la Russia.Yevloev volèva tanben denonciar lo "netejatge etnica" que la Russia hèi dab lo pòble ingiush.

Un còp mei podem véder que la Russia n'a pas jamei cambiat las soas costumas anticas ... e hè pròva de barbaritat  dens las soas republicas deu Caucase.

DECLARACIÓN POR LA

AUTODETERMINACIÓN LINGÜÍSTICA

Reunidos en el I Congreso de LaS LenguaS en la Ciudad de Rosario, las organizaciones y Pueblos Originarios abajo firmantes exponemos a las comunidades lingüísticas la siguiente declaración :

1. Las 200 multinacionales que ejercen el poder más concentrado de la historia de la humanidad, superando la capacidad de acción de cualquier Estado, ejercen su dominación por medio del colonialismo cultural y, por lo tanto, lingüística y recurren a la represión cuando el modelo colonizador encuentra respuestas.

2. De esta manera los Estados oprimen a los Pueblos Originarios y comunidades nacionales y lingüísticas que están sometidas a las estructuras estatales. La primera víctima de este colonialismo es el derecho a la autodeterminación de los pueblos.

3. La forma cultural en que se expresa esta opresión es la negación de los derechos identitarios que se resumen en el concepto de autodeterminación lingüística de los Pueblos Originarios y de las comunidades históricas que conforman la diversidad de la cultura humana a lo largo y ancho de la tierra.

4. Los estados que oprimen esta diversidad deben reconocer su carácter plurinacional y multicultural admitiendo el derecho de autodeterminación de los pueblos.

5. Para conseguir un mundo igualitario es necesario también la igualdad de las lenguas partiendo del reconocimiento de ellas. En ese camino hemos de lograr el reconocimiento de la oficialidad de todas las lenguas, en el ámbito de sus respectivas comunidades.

6. Estas comunidades tienen derecho a ejercer la autodeterminación lingüística y por medio de ella detentar todos los recursos necesarios para desarrollar la política lingüística de forma totalmente autónoma, sin injerencias exteriores, organizando y gestionando los recursos necesarios para el mantenimiento, transmisión y normalización total de sus lenguas.

7. Las comunidades lingüísticas están formadas por seres humanos que soportan agresiones concretas. La solidaridad entre todos los pueblos que defienden su identidad por todos los medios a su alcance es indisoluble, y en la presente declaración manifestamos que a lo largo y ancho de los territorios que habitamos asumiremos la defensa de cada uno de nuestros pueblos.

Si tocan a un solo pueblo, atacan a todos

Si oprimen a una sola lengua, oprimen a todas

Rosario, Noviembre de 2004

Declaración de los Pueblos Originarios presentes

en el I Congreso de Las Lenguas

Reunidos en el I Congreso de LaS LenguaS, en la Ciudad de Rosario, los Pueblos Originarios presentes en este Congreso, proclamamos que:

1. Nuestras Lenguas existen a pesar de haber sufrido la negación y el avasallamiento de la colonización primero, y del Estado hegemónico después, en su falaz pretensión de unidad: un territorio, un pueblo, una lengua.....

1. Las lenguas de los Pueblos Originarios son lenguas cultas y como tales acarrean conocimiento, innovaciones y prácticas que deben ser oficializadas e incorporadas al Sistema Educativo.

1. La interculturalidad, entendida como respeto mutuo y recíproco, es una riqueza y es un derecho, no solo de los Pueblos Originarios sino también del Pueblo Argentino y de la humanidad.

1. El planteamiento de la Interculturalidad es el resultado de una larga y constante lucha de los Pueblos Originarios.

1. Afirmamos la autodeterminación lingüística como modo de reivindicación contra la aculturización y asimilación forzada, sufridas por nuestros pueblos.

Por lo tanto exigimos :

- La transformación del Estado Monocultural a un Estado Intercultural que garantice :

1. La posibilidad de desarrollar nuestras lenguas en igualdad de oportunidades.

2. El ejercicio de nuestra Educación Autónoma.

3. La restitución de nuestros territorios.

- El Irrestricto e inmediato cumplimiento de la Constitución Nacional en su Art. 75, Incs. 17 y 22, del Convenio 169 de la O.I.T. –ratificado por Ley 24.071- , de la Ley 23.302 de política indígena y apoyo a las comunidades y demás normativas nacionales vigentes .

- Que el Estado asuma que su política monocultural es la responsable directa del debilitamiento de nuestros idiomas y que debe sostener económica y jurídicamente los programas que los pueblos originarios llevamos adelante en el proceso de reafirmación de nuestra identidad.

- Que el educador originario avalado por su propio pueblo sea reconocido por los ministerios correspondientes y por los Estatutos Docentes.

- Que el Gobierno Nacional garantice presupuestariamente la conformación del equipo que lidere la E.I.B (Educación Intercultural Bilingüe) conformado por educadores originarios y avalados por sus propios pueblos

Nosotros continuaremos en el camino de reafirmar nuestra identidad a partir de las lenguas originarias y propiciando el acercamiento a nuestras culturas de los docentes no indígenas.

Nuestras Lenguas Originarias están vivas, por lo tanto están vivos nuestros ancestros, nuestra cosmovisión e identidad.

Nuestras Lenguas milenarias tienen su raíz en este continente.

Rosario, 19 de noviembre de 2004.

Gustavo Quilaqueo és el president de Wallmapuwen, el primer partit nacional del poble maputxe, que actualment està intentant aconseguir la seva legalització a Xile. Quilaqueo ha completat una gira per diferents nacions europees, amb l’objectiu de conèixer les lluites nacionals de pobles com el gal·lès, l’irlandès, el basc, el gallec o el català i també d’establir lligams amb formacions polítiques europees. Entre d’altres, el líder de Wallmapuwen ha establert contactes amb el Plaid Cymru, amb Aralar, la Unió Democràtica Bretona, el Sinn Féin i, a Catalunya, amb Esquerra Republicana.

És poc habitual que un poble autòcton d’Amèrica organitzi un partit polític amb la reivindicació d’autonomia territorial i política al seu eix i que faci servir el terme «nació» per autodefinir-se. Per què ho fan, els maputxes?

D’una banda, té a veure amb la història. Vam ser un poble independent fins al final del segle XIX. El record roman viu en part de la gent. De l’altra, potser es relaciona amb la llarga història dels maputxes, sempre relacionats amb potències veïnes com els inques i els espanyols, amb els quals el nostre poble signava tractats, tenia relacions diplomàtiques i polítiques de tu a tu, com estats diferents. Encara podem esmentar un tercer element, i és que molt aviat els líders i les organitzacions maputxes van participar en processos polítics a Xile, potser perquè van creure que era la via per sobreviure. Aquesta consciència històrica de ser maputxes ens fa diferents d’altres pobles.

-El procés per inscriure el seu partit, Wallmapuwen, va començar el passat novembre, i malgrat això, la formació encara no ha estat legalitzada. Per què?

Perquè hem hagut de supeditar els plantejaments a la base jurídica xilena. Ha hagut problemes amb conceptes ideològics, programàtics i simbòlics. Ens han posat objeccions al concepte de «país maputxe» (Wallmapu) i també a l’autodeterminació. Hem hagut de justificar l’ús del mapudungun. També ens van objectar l’ús de la bandera nacional maputxe. Després de modificar tot això, hem de seguir tot un procés que comença per la inscripció, la publicació al diari oficial i la recollida de 5.000 signatures, que encara no hem començat i que cal fer davant notari.

-Així que, davant d’aquesta lentitud, vostès han decidit presentar-se a les eleccions municipals del proper novembre, però com a candidats independents.

És clar. Després d’agost farem la inscripció definitiva del partit i, si no hi ha error, es publicarà al diari oficial i llavors tindrem set mesos i tres dies per aconseguir les 7.000 signatures. I, lògicament, volem aprofitar la convocatòria electoral per recollir-les.

-Hi ha una cosa que no veig clara: com pensen aconseguir els seus objectius polítics (reconeixement com a poble, impuls al mapudungun, l’autonomia política...) si els ho han tombat tot abans de legalitzar-los com a partit?

Hi ha dues condicions. Una, generar un ambient que permeti que es donin aquestes transformacions, és a dir, que el conjunt de la societat xilena assumeixi la descentralització i l’aprofundiment de la democràcia. Cosa que també podem mirar d’aconseguir amb altres forces. No serà fàcil, però no hi ha possibilitat d’avançar sense això. I aquest canvi va de la mà d’un mínim d’organització social i política, i tard o d’hora de mobilització, que faci sentir al poder que hi ha un actor polític emergent. Que faci reaccionar l’Estat. El partit és un instrument per fomentar aquest procés, i si aconseguim guanyar alguns espais electorals, ens pot facilitar el procés. Per exemple, guanyant una alcaldia.

-Això, a les municipals d’enguany. L’any 2009 hi ha més comicis.

Tenim eleccions parlamentàries i presidencials. Què passaria si un vot conscient de 50.000 persones pogués decidir una elecció a la presidència de Xile? Les coses estan molt igualades, podria ser...

-Des que vostès han dit que pretenien organitzar un partit polític s’ha detectat un cert nerviosisme als sectors conservadors de Xile: senadors dient que la integritat territorial podria estar en perill, el diari El Mercurio publicant que vostès tenen lligams amb Batasuna... Li sembla que hi ha un certa nerviosisme?

Jo crec que sí. Es difícil palpar-ho objectivament perquè el procés no ha avançat prou, però crec que sí, que aquests són els mecanismes del sector conservador, lligat a la dreta política i econòmica, per a la qual tot allò que faci olor a posar en dubte la idea d’una sola nació -xilena o argentina- li provoca la necessitat de reaccionar. Si això ha causat un cert temor, compte!, coordinem els esforços perquè significaran un impacte més gran. Es tracta que passin a considerar que això no és un petit ensurt, sinó que hi ha un tema de fons que estan obligats a discutir perquè davant tenen un interlocutor polític. La criminalització i la manipulació de l’Estat tampoc són noves. Però crec que ens dóna més dividends que costos, perquè ens ha posicionat davant d’una audiència nacional i internacional. Ha reflectit una mica el que succeirà quan donem el pas de la legalització.

-Vostè ha vingut a Europa i s’ha entrevistat amb líders de partits polítics de nacions com Gal·les, Irlanda, el País Basc, Irlanda, Catalunya... Ha pres contacte amb realitats que van a ritmes diferents. Quina impressió li han causat?

Que són lluites de llarga duració en què els pobles no han renunciat als seus drets legítims i conculcats. Això implica que nosaltres no anem pel mal camí. Quins elements compartim? L’estratègia del diàleg polític, els drets humans, la via democràtica, la consciència nacionalitària... Hem vingut a conèixer aquesta diversitat de realitats no per copiar receptes, perquè el model haurà de fer-se a Xile i a la manera maputxe. Però serveix per constatar que aquests processos estan succeint a d’altres llocs, i que els maputxes no estem pas allunyats de la realitat. A més, ens permet veure que cal compartir lluites en un món globalitzat, perquè una de les poques vies que tenim és la relació entre els pobles.

-A la majoria d’aquests processos que vostè esmenta a Europa, la reivindicació lingüística ha jugat un paper central. És el cas dels maputxes i del mapudungun?

Les dades dures són preocupants. Es diu que només el 22% dels maputxes parlen el mapudungun.

-Perquè només el parlen maputxes, és clar.

Hi ha un capellà que el va aprendre, però és excepcional. El mapudungun es parla a la família i al camp, sobretot la gent més gran de 40 anys. Es donen totes les condicions perquè la pèrdua de la llengua s’aprofundeixi. Però ens hem adonat que altres pobles s’han hagut d’enfrontar a una situació similar o pitjor, i han buscat estratègies per superar-la. Els primers a tornar a donar valor socialment i políticament a la llengua som nosaltres, encara que només siguem una part de la societat maputxe. El repte és com fer que es detingui aquesta davallada i que, per exemple, sigui la meitat del poble maputxe qui parli de nou el mapudungun.

-Doncs digui’m com.

Aquests dies, a Gal·les, ens deien que tota una generació va perdre la llengua gal·lesa. No s’havien plantejat de recuperar-lo. I, en canvi, ara porten els seus fills a que l’aprenguin. Quan la nostra pròpia gent ens diu: «Per què hem de recuperar el mapudungun, si no ens serveix, si el que val avui és aprendre anglès?». La resposta és: i als gal·lesos, de què els serveix el gal·lès? Això ho dic perquè podem exigir als responsables polítics avançar en això. Si aconseguim conquerir espais polítics, ho podem posar en pràctica. Imagini un municipi amb un alcalde amb un discurs d’aquestes característiques: allà, el mapudungun pot ser valorat i utilitzat. Nosaltres mateixos fem l’esforç que els documents que publiquem siguin bilingües. Però cal que quedi clar que un procés així implica una decisió política, una capacitat tècnica i una institucionalitat capaç de dur-la endavant. Encara som lluny, i és un dels reptes polítics que tindrà Wallmapuwen.

-El seu partit insisteix molt en la qüestió de la terra, de la vinculació dels maputxes amb el territori on viuen -almenys, molt més que altres pobles que no hi donen tanta importància. Per què?

Som un poble amb 10.000 anys d’història i tenim la nostra pròpia concepció del món. No en va, ens anomenem maputxes, on mapu vol dir «terra» i che, «gent». I és important, perquè d’aquesta concepció nostra sorgeixen valors: nosaltres en destaquem quatre: el kimun (una societat ha de tenir saviesa per actuar), el norche (la rectitud i la honorabilitat), el newen (la força, el valor) i el küme (estar bé, perquè un poble ha d’estar bé des de l’ànima, però també des de fora, disposar dels elements materials perquè la teva bondat s’expressi). Pels maputxes, tots som persones des del moment que naixem, i a més, ho fem amb una d’aquestes quatre qualitats. I anem incorporant els altres elements a mesura que aprenem i creixem. Els elements d’aquesta concepció poden servir com a principis polítics i ètics. Poden orientar-nos per triar els nostres polítics!

· L'Estaca -( version originala ) català

L'avi Siset em parlava
De bon matí al portal,
Mentre el sol esperàvem
I els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
On estem tots lligats ?
Si no podem desfer-nos-en
Mai no podrem caminar !

(arrepic)
Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar :
Segur que tomba, tomba, tomba !
Ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
I tu l'estires fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja :
Les mans se'm van escorxant,
I quan la força se me'n va
Ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
Però és que, Siset, pesa tant
Que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant É

L'avi Siset ja no diu res,
Mal vent que se l'emportà,
Ell qui sap cap a quin indret
I jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
Estiro el coll per cantar
El darrer cant d'en Siset,
El darrer que em va ensenyar

· L'estaca - occitan (gascon)

Lo vielh Siset que'm parlava
De d'òra au ras deu portau
Dab lo sorelh qu'esperavam
Catavas suu caminau
Siset, e vedes l'estaca ?
A tots que ns'i an ligats
Si arrens non nse'n destaca
Quin poderam caminar ?

Si tiram tots que caderà !
Guaire de temps pòt pas durar
Segur que tomba, tomba, tomba,
Plan croishida qu'ei dejà
Si tiri hòrt, jo, per ençà
Si tiras hòrt, tu, per delà
Segur que tomba, tomba, tomba,
Que nse'm poiram desliurar

Totun i a pro de temps ara
Que ns'escarronham las mans
Si la fòrça e'ns deisha càder
Pareish mei grana qu'abans
De tot segur qu'ei poirida
Totun, Siset, pèsa tant !
A còps que'm pèrdi l'ahida,
Vè torna'm díser ton cant !

Lo vielh Siset que se'm cara
Mau vent se l'a miat atau,
Qui sap on se tròba adara ?
Demori sol au portau.
A pausas passan los dròlles,
Lhèvi lo cap tà cantar,
Lo darrèr cant deu vielh òmi,
Lo darrèr que m'ensenhà.

· Catena - corsu

Fieghja lu to fratellu,li strighje una catena
A li stessa di a tuoia,a noi tutti ci mena (x2)

Se no tiremu tutti inseme, forse ch'un giornu sciaperà
Avanu un frombu,frombu frombu rebande a marenda
Se no tiremu tutti inseme forse ch'un giornu sciaperà
Avanu un frombu,frombu frombu ch'un cantu di libertà

Discore ch'u to fratellu,ci vola affronta la vene
Sottu a nivella cummuna,e a forza chi ci tene

Se no tiremu tutti inseme, forse ch'un giornu sciaperà
Avanu un frombu,frombu frombu rebande a marenda
Se no tiremu tutti inseme forse ch'un giornu sciaperà
Avanu un frombu,frombu frombu ch'un cantu di libertà

In terra di la corsichella,s'a da d'unisce la ghjente
Per un bracciu cummunu,chi s'eranu a sumente (x2)

Se no tiremu tutti inseme, forse ch'un giornu sciaperà
Avanu un frombu,frombu frombu rebande a marenda
Se no tiremu tutti inseme forse ch'un giornu sciaperà
Avanu un frombu,frombu frombu ch'un cantu di libertà

Se no vulemu d'averu,un ci si è più pastoghje
Ne per l'unu e per l'atra e canta sotta a l'oghje

· Agure Zaharra - euskara

Agure zahar batek zion bere etxe aurrean
goizean goiz lantokira irteten nintzanean:
Ez al dek, gazte, ikusten gure etxola zein dan?
desegiten ez badugu, bertan galduko gera.

Baina guztiok batera
saiatu hura botatzera,
usteltzen hasita dago-ta,
laister eroriko da.
Hik bultza gogor hortikan,
ta bultza nik hemendikan,
ikusiko dek nola-nola
laister eroriko dan.

Baina denbora badoa, nekea zaigu hasi,
eskuak zartatu zaizkit, eta indarrak utzi.
Usteltzen badago ere, karga badu oraindik,
berriz arnasa hartzeko esaigun elkarrekin:

Baina guztiok batera saiatu hura botatzera...

Agure zaharra falta da gure etxe ondotik,
haize txar batek hartu ta eraman du hemendik.
Haur batzuk ikusten ditut eta inguraturik,
aitona zaharraren kanta nahi diet erakutsi:

Baina guztiok batera saiatu hura botatzera

· Staurinn - íslenska

Við Siset einn morgun sátum
saman við töluðum lágt.
Bílana greint við gátum
geysast í hver sína átt.

Sérðu ekki staurinn sagð'ann
sem allir hlekkjast nú við
Fyrr en við fáum hann lagðan
við frelsið við göngum á snið.

Ef allir toga steypist hann.
Nú innan skamms hann velta kann
látum hann falla, falla, falla.
Fúi nær gegnum staurinn þann.
Ef að þú tekur fastar í
þá mun ég taka fastar í.
Þá skal hann falla, falla, falla
og loks við verðum frjáls og frí

Við erfiði æfin líður.
Ekki er tíminn kyrr.
í sárum á höndum svíður.
En samur er staurinn sem fyrr.

Staurinn er staður og þungur
og stendur þó fast togum við.
Þú sem ennþá ert ungur
ættir að leggj' okkur lið.

Ef allir toga steypist hann.
Nú innan skamms hann velta kann
látum hann falla, falla, falla.
Fúi nær gegnum staurinn þann.
Ef að þú tekur fastar í
þá mun ég taka fastar í.
Þá skal hann falla, falla, falla
og loks við verðum frjáls og frí

Nú rödd hans er hætt að hljóma
og heyrist ei lengur hans mál.
Við finnum það enduróma
hið innra og magnast í bál.

Þann söng sem að Siset forðum
söng bæði morgun og kvöld.
ég syng með hans eigin orðum
og undir tekur nú fjöld.

Ef allir toga steypist hann.
Nú innan skamms hann velta kann
látum hann falla, falla, falla.
Fúi nær gegnum staurinn þann.
Ef að þú tekur fastar í
þá mun ég taka fastar í.
Þá skal hann falla, falla, falla
og loks við verðum frjáls og frí

· Il Palo - toscano

Il vecchio Siset mi parlava - di buon'ora sul portone
mentre aspettavamo il sole - e guardavamo passare i carri

Siset, non vedi il palo - al quale siamo tutti legati?
Se non riusciamo a liberarcene - non potremo mai camminare

Se tiriamo tutti insieme cadrà - e non può durare a lungo
di sicuro cade, cade cade - già dev'essere ben piegato

Se io tiro forte di qui - e tu tiri forte di là,
sicuro che cade, cade, cade - e potremo liberarci

Però, Siset, è già passato molto tempo - e le mani mi si stanno scorticando
e quando mi manca la forza - diventa più spesso e più grande.

Lo so bene che è marcio - ma il fatto, Siset, è che pesa tanto
che a volte le forze mi abbandonano - Tornami a ripetere la tua canzone

Se tiriamo tutti insieme, cadrà - e non può durare a lungo
di sicuro cade, cade cade - già dev'essere ben piegato

Se io tiro forte di qui - e tu tiri forte di là,
sicuro che cade, cade, cade - e potremo liberarci

Il vecchio Siset ormai non dice niente - se l'è portato via un vento cattivo
lui sa verso dove - ed io sono ancora sotto il portone

E quando passano i nuovi ragazzi - Alzo la voce per cantare
L'ultimo canto di Siset, - l'ultimo che mi insegnò

Se tiriamo tutti insieme, cadrà - e non può durare a lungo
di sicuro cade, cade cade - già dev'essere ben piegato

Se io tiro forte di qui - e tu tiri forte di là,
sicuro che cade, cade, cade - e potremo liberarci.

· La Estaca - castellano

El viejo Siset me hablaba
al amanecer, en el portal,
mientras esperábamos la salida del sol
y veíamos pasar los carros.

Siset: ¿No ves la estaca
a la que estamos todos atados?
Si no conseguimos liberarnos de ella
nunca podremos andar.

Si tiramos fuerte, la haremos caer.
Ya no puede durar mucho tiempo.
Seguro que cae, cae, cae,
pues debe estar ya bien podrida.

Si yo tiro fuerte por aquí
y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
y podremos liberarnos.

¡Pero, ha pasado tanto tiempo así !
Las manos se me están desollando,
y en cuanto abandono un instante,
se hace más gruesa y más grande.

Ya sé que está podrida,
pero es que, Siset , pesa tanto,
que a veces me abandonan las fuerzas.
Repíteme tu canción.

Estribillo

El viejo Siset ya no dice nada;
se lo llevó un mal viento.
- él sabe hacia donde -,
mientras yo continúo bajo el portal.

Y cuando pasan los nuevos muchachos,
alzo la voz para cantar
el último canto que él me enseñó.

Estribillo

· Der Pfahl - deutsch

Sonnig begann es zu tagen,
ich stand schon früh bei der Tür,
sah nach den fahrenden Wagen,
da sprach Alt Siset zu mir:

Siehst Du den brüchigen Pfahl dort,
mit unsern Fesseln umschnürt,
schaffen wir doch diese Qual fort –
ran an ihn, dass er sich rührt!

Ich drücke hier, und du ziehst weg,
so kriegen wir den Pfahl vom Fleck,
werden ihn fällen, fällen, fällen,
werfen ihn morsch und faul zum Dreck,

Erst wenn die Eintracht uns bewegt,
haben wir ihn bald umgelegt,
und er wird fallen, fallen, fallen,
wenn sich ein jeder von uns regt.

Ach, Siset, noch ist es nicht geschafft,
an meiner Hand platzt die Haut.
Langsam auch schwindet schon meine Kraft –
er ist zu mächtig gebaut.

Wird es uns jemals gelingen?
Siset, es fällt mir so schwer!
– Wenn wir das Lied nochmal singen,
geht es viel besser, komm her!

Refrain

Der alte Siset sagt nichts mehr.
Böser Wind hat ihn verweht.
Keiner weiß von seiner Heimkehr,
oder gar, wie es ihm geht.

Alt Siset sagte uns allen,
hör’ es auch du, krieg’ es mit:
Der alte Pfahl wird schon fallen,
wie es geschieht in dem Lied!.

· The Stake - english

Grandpa Siset spoke with me - Early in the morning, in the frontdoor
While we were wainting for the sun - And we saw passing the cars

Siset, don't you see the stake - Where we all are tied?
If we cannot undo it - we won't be able to walk!

If we all pull it, it will fall - And it can't last much time,
Surely it falls, falls, falls, - must be worm-eatn by now.

If i pull hard towards here, - And you pull it towards there,
I'm sure it falls, falls, falls, - And we'll be able to be free!

But it's been a long time, now! - My hands are peeling!
And when my force goes - It's wider and bigger.

Yes I know it's rotten, - but you know, Siset, it's so heavy,
Sometimes force forgets me. - Say me again your singing:

If we all pull it, it will fall - And it can't last much time,
Surely it falls, falls, falls, - must be worm-eatn by now.

If i pull hard towards here, - you pull it towards there,
I'm sure it falls, falls, falls, - we'll be able to be free!

Grandpa Siset doesn't speak anymore - Bad wind took him away
Who knows where, he, - And me, here under the door

And when new boys pass by - strech my neck to sing
Siset's last singing - The last thing he taught me.

If we all pull it, it will fall - And it can't last much time,
Surely it falls, falls, falls, - It must be worm-eatn by now.

If i pull hard towards here, - And you pull it towards there,
I'm sure it falls, falls, falls, - we'll be able to be free!

· Mury - polski

On natchniony i młody był, ich nie policzyłby nikt
On im dodawał pieśnią sił, śpiewał że blisko już świt.
Świec tysiące palili mu, znad głów podnosił się dym,
Śpiewał, że czas by runął mur...
Oni śpiewali wraz z nim:

Wyrwij murom zęby krat!
Zerwij kajdany, połam bat!
A mury runą, runą, runą
I pogrzebią stary świat!

Wkrótce na pamięć znali pieśń i sama melodia bez słów
Niosła ze sobą starą treść, dreszcze na wskroś serc i głów.
Śpiewali więc, klaskali w rytm, jak wystrzał poklask ich brzmiał,
I ciążył łańcuch, zwlekał świt...
On wciąż śpiewał i grał:

Wyrwij murom zęby krat!
Zerwij kajdany, połam bat!
A mury runą, runą, runą
I pogrzebią stary świat!

Aż zobaczyli ilu ich, poczuli siłę i czas,
I z pieśnią, że już blisko świt szli ulicami miast;
Zwalali pomniki i rwali bruk - Ten z nami! Ten przeciw nam!
Kto sam ten nasz najgorszy wróg!
A śpiewak także był sam.

Patrzył na równy tłumów marsz,
Milczał wsłuchany w kroków huk,
A mury rosły, rosły, rosły
Łańcuch kołysał się u nóg...

Patrzy na równy tłumów marsz,
Milczy wsłuchany w kroków huk,
A mury rosną, rosną, rosną
Łańcuch kołysze się u nóg...